Jornada de reflexió 2 (conte)

Una vagada, a en un país no gaire llunyà estava a punt de passar una cosa important, si més no això deien tots els diaris. Venien les eleccions. Però cada vegada menys gent anava a votar fins que un dia ni els diaris parlaven de les eleccions i els dos partits que quedaven s'ho van jugar amb una moneda. Tot i que va guanyar un dels partits, i estava així orgullós d'haver guanyat i va poder dir-ho a tothom, i agraïr els vots i dir que farien un govern per tothom, etc... . Les dificultats van venir alhora de prendre decisions. Cada vegada es trobaven empatats, així que havien de recórrer a la sort que una vegada afavoria als uns i després als altres. La moneda del parlament va acabar tenint un lloc d'honor a la cambra, vigilada nit i dia i a totes hores, les dues cares de la moneda formaven part de l'escut del país, de la bandera. Fins hi tot davant de situacions d'escandol la moneda sortia a fer rodes de premsa. Com veu això que ha passat? Cara. Es pot tornar a repetir?Creu. Què pensa fer el govern? Cara. Com a mínim tenia una avantatge, la resposta era clara i breu, la qual cosa era d’agrair. Aquell país havia esdevingut una democràcia monetària, tot i que no s'acaba d'entendre això de democràcia.

Fins que un dia, la moneda va quedar de cantó. Davant d'aquesta situació tots els membres del parlament van emmudir, ningú sabia què fer ni cap a on anar, ni a qui ho havien de consultar. Van esperar una estona a veure si la moneda es decantava però no va passar res. Què calia fer? Les lleis no preveien què fer en aquest cas. S’havia de prendre alguna decisió però quina? Com? Quin desastre, el país podia quedar paralitzat si no es feia alguna cosa però ningú del parlament sabia què fer?

Finalment no va passar res. De fet ja feia molt de temps que ningú escoltava ni feia cas dels partits ni del parlament. S’havia instaurat una democràcia més directa, on els temes importants pel país es decidien en referèndum en rics debats previs on participava tothom, les decisions menys importants les decidien en consells i assemblees territorials, formades per representants escollits directament, no a través de llistes i partits, on les decisions tenien sempre la base del consens, i el govern es dedicava a complir i tirar endavant les propostes del poble.

Dia de reflexió 1 (indecisió o quin embolic)

Avui és jornada de reflexió. N'hi ha que ja ho tenen clar i que potser han seguit tots els mitings, debats i intervencions dels seus liders per tenir-ho encara més clar, i per tenir més clar que els altres no tenen raó. D'altres mantenen la tradició de votar els de sempre que en el fons no ho fan tant malament o quan ho feien ja anavem bé. Cada cop més gent segueix les indicacións dels homes i dones del temps que tenen més influència de la que pensen, sobretot amb el temps previst pel cap de setmana. Bé, i per no seguir fent grups, n'hi ha uns altres que cada cop ho tenim menys clar i fins hi tot dubtem si anar a votar. Però en tot cas, anem a veure quines opcions tenim : (ordre segons els resultats de les darreres eleccions generals al congrés dels diputats)
- Si no hi vas ells tornen
- Amb el cor i amb el cap
- Serem decisius
- Volem un país de primera
- Solucions justes, lògiques i valentes
No em sembla cap disvarat però francament es fa dificil decidir-se per una o altre. Si no vas, cap a on? Sense cor i sense cap podria ser? decisius per què? de primera catalana o regional? quines solucions? Encara tinc moltes preguntes a veure què diuen els candidats a la tele.
- si no vols que tornin nosaltres hem de seguir
- tot va malment per culpa d'ells, nosaltres tornarem a arreglar-ho
- sense nosaltres no ho faran com s'ha de fer
- ni els uns ni els altres ho faran, i nosaltres potser
- nosaltres mirarem que ho facin d'una altre manera
Per tant si voto aquests és perquè aquest no guanyi pero l'altre no faci i la resta tant és, però si un no guanya i l'altre per massa fa majoria i no pacta aleshores ... Potser que miri el programes, aigua si però del mar, no transavassament però no independència, els immigrants si però no ilegals però tampoc legalitzarem pas a tothom, l'educació és important, fem un pacte però que sigui amb una assignatura de religió o l'escola laica, i carreteres? ... cinquè cinturó però el quart no, amb tren però primer alta velociatat i el 2025 ja veurem si hi ha petroli o no, ... Que m¡estiuc fent un lio Prou!! pro pro pro pro Prou! , Prou! Prou! ProProProPro Prou !. Buf!!! I si no voto? I si voto en blanc? O un vot insummís? ... he dit que PROOOOOOOU!!

Imatges per la solidaritat - novembre 07

imatges per la solidaritat: "no en senegal"

http://www.miraicrida.org/

Anant cap a l'África

Volant per sobre la península, a punt d'arribar a l'estret de Gibraltar i sobrevolar Àfrica, el Marroc, el Sahara, ...

Escric aquestes línies des de casa, mentre reviso algunes notes fetes durant el viatge. Poques potser, ara que m'ho miro. A l'avió una barreja de turistes que busquen platges tranquiles en un país exòtic o amb ganes de viatjar i veure moltes coses, al costat de gent de Gàmbia i potser també de Senegal o Guinea, la majoria homes i la majoria amb un aparell de música lluent a les mans. Escolto intrús una conversa entre uns joves turistes (més o menys de la meva edat) i un gambiá. És curiós, els joves li pregunten per la seva situació a Europa "Tienes papeles? Tienes suerte." Es veu que el noi gambiá havia arribat a europa amb permís de treball aprofitant que uns familiars li havien obert una porta d'entrada. Évidentment el gambiá no els va preguntar si portaven el passaport en regla, curisoament una estona abans els havia preguntat si creien en Déu. Per no complicar-se la vida al final la conversa va deribar cap a la música, el menjar, les formes de saludar, ... Mentrestant a la nostra esquerra ja s'ha fet de nit i a la dreta el sol es pont lentament.


Ramon

Nanga deef

Hola; com estas?be, la teva familia?etc... Abans de comencar a parlar o per fer una pregunta aqui cal preguntar com estas i sempre va be. Moltes coses al llarg d aquests dies que hem anat d una punta a l altre; del Pais Bassari y la ciutat de Saint Louis i Dakar. Aqui som Tubab (blancs) i se ns veu d una hora lluny.

Estem molt be; Ens em ajuntat amb dos catalans, una francesa i un danes i anirem cap al sud. Fins aviat