AMICS DE PUERTO CABEZAS: Sembrant llavors pel futur

AMICS DE PUERTO CABEZAS: Sembrant llavors pel futur: "Els darrers dies han estat de gran intensitat. Durant 3 dies vam estar a Waspam amb la 'Brigada Vasco-Catalana Rio Coco' fent les entreviste..."

Bilwi, arribada tranquila

Ahir ens vam troba amb la Montse a Managua i vam volar cap a Bilwi. A la terminal de l'aeroport vam trobar-nos amb en Ramon Canales que anava cap a Waspam i vam poder parlar una mica abans de sortir.

Tot i viatjar en una nova avioneta (ja es pot dir avió) i aterrar en una pista més gran vam haver de fer un petit trajecte en bus per anar fins a la terminal, amb petits pegadoros inclosos perquè ens adonessim que la Costa segeix sent el que coneixem. Les maletes van arribar en el següent vol ja que en el nostre no hi cabia tot.

En arribar la Ivonne de l'alcaldia i l'Elvis, però també la Shira, la Brithney, la Klirsha i la Frania. D'allà a casa la Shira on ens esperava un dinar de luxe.

A la tarda hi havia prevista una recepció però es veu que en Canales no era l'unic que tenia cita d'urgència a Waspam i molts membres del FSLN, entre ells el Guillermo i la Cinthia estaven allà. Així que la recepció està prevista per aquesta tarda.

Vam aprofitar per veure la Isabel i saludem també a la Martha Downs que sortia de l'alcaldia. Després a fer unes compres (aigua sobretot) per tornar a casa.

Avui el matí tranquil, hem anat fins a l'alcaldia i allà hem trobat un munt de coneguts. Quin canvi respecte a l'ultima vegada, ens sentim de nou com a casa. L'Esperanza, la Sofia a correus, el Morlan, la Ivonne i de sobte ens crida el Guillermo perquè entrem al despatx. Canvis i ganes de fer coses que es respiren en l'ambient. Quedem per la tarda i anem al mercat a buscar alguna cosa més. D'allà al Malecon per veure el mar i ja podem dir que estem impregnats de Bilwi. Impregnats literlament perquè des que estem a Nicaragua sentim la humitat a la pell i la calor que et fa buscar l'ombra i una "venta" per trobar aigua o millor una cervesa o un refresc.

En fi, hem tingut un dia tranquil. Demà comencem a anar a les escoles i a la Casa

Guatemala

Hem passat uns dies amb els cosins i la tia Miti de Guatemala, coneixent les simpàtiques bessones del Cucho i la Mª Asuncion i veient com han crescut l'Adrian i l'Andrecito. Han estat pocs dies que hem estat molt a gust i gaudint d'un cap de setmana a Atitlant. Per cert, potser alguns ja ho sabieu perquè allà vam trobar-nos amb uns amics, la Laia i el David que van posar una foto al Facebook.

Leon

Dema es 23 de juliol, un dia especial pels estudiants de Leon, ja que en un dia com aquest van ser assessinats 4 estudiants per la Guardia Nacional de Somoza en una marxa. Avui comencen alguns actes commemoratius que mirarem de seguir en el centric carrer on van passar aquests fets. Demá cap a Guatemala.

Ahir vam estar voltant pel centre i pel mercat i vam anar a l'alcaldia on no vam trobar la gent que buscavem. Nomes queda el poster del primer 3 de 10 de Vilafranca a l'entrada de la oficina, la qual cosa ja ens va alegrar. Vam trobar l'Estela a la oficina de la fundacio de l'agermanament d'Hamburg i ens va deixar un missatge al video, especialment per la Tere i el Joan Penyafiel.

Ella ens va confirmar que podriem localitzar en Transito Tellez a la Radio Difusion de l'Amistat allá "nomas a 2 quadras". El dia abans haviem estat buscant la suposada mansion de l'ex-alcalde, una mentida que s'havia fet correr en una campanya contra ell. Alla a la Radio, execrint de director i periodista vam trobar el bo d'en Transito amb qui vam seure i parlar molta estona. Ens va confirmar que seguia vivint al barri on va neixer, a Guadalupe, on te un petit alberg a la nostra disposicio. Vam parlar de Rigo Sampson, de l'agermanament, de la situacio politica actual i de la radio on treballa i que estan tirant endavant amb entusiasme. Com que ara ja sabem on trobar-lo i ja era hora d'anar a dinar ens vam acomiadar i ,potser quan tornem a Leon, ens tornem a veure.

A la tarda vam anar a buscar un ram de flors per portar al panteon del Dr. Sampson en nom de tots els amics de Vilafranca i de l'Areopaguita, amb qui ens haviem compromes a anar-hi , com molt be va recordar quan vam arribar a Leon.

Avui que estem aqui!

Hi ha dies com avui que ens posem al nostres lloc i estem agraits d'estar aqui. Sentim tristesa pero sabem que tenim per davant un dia mes que hem d'aprofitar i tambe un futur en que somniar.

Aquest mati hem estat amb l'Areopaguit despedint-nos del Dr. Rigoberto Sampson i deixant un ram de flors en nom de tots els que l'heu conegut al seu poble de Leon Viejo. Justament hem estat parlant del fet que avui estem vius i cal aprofitar-ho. Aquesta tarda ens hem assebentat de la mort del Lluis d'una forma tant inesperada.

Coneixem poc al Lluis. Potser haviem parlat algunes vegades o ens haviem vist al Café de Bilwi. Fa un parell de setmanaes vam coincidir en un casament i si una cosa em ve a la ment de totes aquestes trobades es la imatge un XICOT amb un esperit vital i alegre.

Sempre es trist quan hem de despedir algu a qui no esperavem haver de dir adeu, aixi ens sentim ara mateix peró, en honor a la memoria dels que hem hagut de dir adeu quan creiem que encara no tocava, ens animem uns als altres perqué avui estem aqui i cal viure cada moment.

"I seguimos de frente con el FRENTE...".

En aquest ordenador no puc descarregar les fotos pero mes o menys estavem ahir per aqui al mig.

"Crisitanismo, socialismo i solidaridad", aquest es el lema de Daniel i compañia en la celebracio del 19 de juliol, primer acte de campanya pel novembre del 2011 i que trobem a tots els cartells de propaganda repartits pel pais. En els actes del 19 de juliol el FSLN va demostrar la gran capacitat de mobilitzacio que te aquest partit i, entre els mobilitzats, molta joventut que practicament no va viure la revolucio dels 80. Aqui no hi ha les dades de la guardia urbana ni els organitzadors, ni tampoc hi ha gaires discusions sobre si eren 500.000 o 600.000 pero l'acte d'ahir va ser, com s'acostuma a dir, una gran festa i una trobada de sandinistes vinguts de totes bandes de Nicaragua. Riuades de gent desfilant i centenars d'autocars, petards, morters, musica, menjar i beguda. Tambe molta calor, "como no".

Per arribar fins aqui vam tenir un viatge, tranquil. Nomes un petit contratemps al moment de fer la tarja d'embarcament a l'aeroport de Barcelona perque ens faltava un permis per entrar a Estats Units pero que vam poder resoldre amb unes quantes corredisses passadis amunt i avall de la T1. A partir d'aqui tot be.

A casa de la mare del Jorge Canales, la Nubia, ens van a collir com a casa i no cal dir-ho avui en arribar a Leon a casa de l'Areopaguit que ja ens ha dit que se li ha fet molt llarg un any sencer sense veure'ns.

Sortint de casa l'Areopaguit hem trobat en Jacinto que ja ens ha explicat que havia canviat de feina i ens ha donat la targeta perque l'anem a visitar. A l'alcaldia de Leon avui fan festa aixi que hem fet un tomet pel centre i cap a conectar-nos a la xarxa.

Suposo que aquests dies tindrem estonetes per anar conectant.

A per cert, si es proclama la independencia de Catalunya mentre estem a Nicaragua aviseu que haurem de canviar el passaport.

Des de la Casa de Cultura de Leon, Nicaragua Lliure.

*Esta escrit sense accents