divendres, 17 d’agost del 2007

Sengambia - primera part

De nou a casa!!! El viatge ha anat molt bé. Estem molt contents de tot plegat.
No hem pogut escriure i explicar-vos cosetes del país perquè hem estat voltant tan que no hem tingut gairebé cap dia per seure trenkilament davant un ordenador. A mi la veritat m’ha anat molt bé, ho necessitava. He fet una desconnexió total i m’he deixat portar per les sensacions, els colors, la gent, el paisatge, les olors, les emocions....

El dia que vam arribar a Banjul ens vam donar conte que era molt diferent del que nosaltres coneixíem. Aterràvem amb un país on gairebé des dels núvols no hi havia cap llum de res. On anàvem a parar? Aterràvem en algun lloc?? Hi havia algú??
El país és sorprenent. Tot s’ha de dir que hem estat molt més a Senegal que a Gàmbia. Els primers dies vam anar molt ben acompanyats. Teníem un guia, en Vieux, que ens va acompanyar cap a País Bassari, passant per quilometres i quilometres de selva i per una carretera plena de forats.


Ufff quin viatge. Sort que el paisatge era una constant sorpresa. País bassari va ser un dels llocs on vam poder viure de molt a prop la vida rural de les famílies. Vam estar uns dies amb la família del guia, en Vieux. Una bona experiència!!!
Ens passàvem els dia envoltats de nens i més nens.... Tots ens volien donar les mans i acompanyar-nos.
Per allà vam fer moltes excursions i conèixer la zona.
Desparés de tots els dies tan ben acompanyats, comença un altra aventura, viatjar sols....
Mònica