Imatges per la solidaritat - novembre 07

imatges per la solidaritat: "no en senegal"

http://www.miraicrida.org/

SENEGAMBIA2007

Anant cap a l'África

Volant per sobre la península, a punt d'arribar a l'estret de Gibraltar i sobrevolar Àfrica, el Marroc, el Sahara, ...

Escric aquestes línies des de casa, mentre reviso algunes notes fetes durant el viatge. Poques potser, ara que m'ho miro. A l'avió una barreja de turistes que busquen platges tranquiles en un país exòtic o amb ganes de viatjar i veure moltes coses, al costat de gent de Gàmbia i potser també de Senegal o Guinea, la majoria homes i la majoria amb un aparell de música lluent a les mans. Escolto intrús una conversa entre uns joves turistes (més o menys de la meva edat) i un gambiá. És curiós, els joves li pregunten per la seva situació a Europa "Tienes papeles? Tienes suerte." Es veu que el noi gambiá havia arribat a europa amb permís de treball aprofitant que uns familiars li havien obert una porta d'entrada. Évidentment el gambiá no els va preguntar si portaven el passaport en regla, curisoament una estona abans els havia preguntat si creien en Déu. Per no complicar-se la vida al final la conversa va deribar cap a la música, el menjar, les formes de saludar, ... Mentrestant a la nostra esquerra ja s'ha fet de nit i a la dreta el sol es pont lentament.


Ramon

Sengambia - primera part

De nou a casa!!! El viatge ha anat molt bé. Estem molt contents de tot plegat.
No hem pogut escriure i explicar-vos cosetes del país perquè hem estat voltant tan que no hem tingut gairebé cap dia per seure trenkilament davant un ordenador. A mi la veritat m’ha anat molt bé, ho necessitava. He fet una desconnexió total i m’he deixat portar per les sensacions, els colors, la gent, el paisatge, les olors, les emocions....

El dia que vam arribar a Banjul ens vam donar conte que era molt diferent del que nosaltres coneixíem. Aterràvem amb un país on gairebé des dels núvols no hi havia cap llum de res. On anàvem a parar? Aterràvem en algun lloc?? Hi havia algú??
El país és sorprenent. Tot s’ha de dir que hem estat molt més a Senegal que a Gàmbia. Els primers dies vam anar molt ben acompanyats. Teníem un guia, en Vieux, que ens va acompanyar cap a País Bassari, passant per quilometres i quilometres de selva i per una carretera plena de forats.

Ufff quin viatge. Sort que el paisatge era una constant sorpresa. País bassari va ser un dels llocs on vam poder viure de molt a prop la vida rural de les famílies. Vam estar uns dies amb la família del guia, en Vieux. Una bona experiència!!!
Ens passàvem els dia envoltats de nens i més nens.... Tots ens volien donar les mans i acompanyar-nos.
Per allà vam fer moltes excursions i conèixer la zona.
Desparés de tots els dies tan ben acompanyats, comença un altra aventura, viatjar sols....

Mònica

Nanga deef

Hola; com estas?be, la teva familia?etc... Abans de comencar a parlar o per fer una pregunta aqui cal preguntar com estas i sempre va be. Moltes coses al llarg d aquests dies que hem anat d una punta a l altre; del Pais Bassari y la ciutat de Saint Louis i Dakar. Aqui som Tubab (blancs) i se ns veu d una hora lluny.

Estem molt be; Ens em ajuntat amb dos catalans, una francesa i un danes i anirem cap al sud. Fins aviat

A punt de marxa

D'aquesta foto aviat farà un any però es la foto que hem trobat que sortim tots dos. Doncs si, fa un any estavem a Nicaragua, segur que je en parlarem sovint, però aquest any no hi tornem. Aquest any ens espera Àfrica, concretament Gàmbia i Senegal, així que intentarem que ens pugueu acompanyar a través del blog.